És curiós tot el que ens podem arribar a mirar.

Totes i tots aprofitem qualsevol reflexe ja sigui de la nostra silueta, de la nostre cara o fins i tot del nostre cul per mirar-nos observar-nos i col.locar-nos bé aquell cabell que no està al seu lloc. Un aparador, una marquesina de bus, un vassal...

Ja fa dies que mentre vaig amb bus em fixo amb el comportament de la gent que en la majoria dels casos és força apassionant. I un fet que em crida moltíssim l'atenció, és que sempre (i quan dic sempre és sempre) que un autobus s'atura a una de les seves parades, la gent que no ha de pujar i que per tant s'ha de seguir esperant, es miralla als vidres de l'autobus sense recordar que a dins de l'autobus hi ha unes 20 persones que els poden estar mirant. És divertit. És com si et situéssis a darrere d'un mirall i observéssis a la resta de la gent. Normalment elles, giren una mica la cara per mirar si tenen bé el maquillatge o si se'ls hi ha desfet la cua i ells que es miren menys que elles només repassen una mica la seva cara per recordar com són.

Per tant la meva teoria conclou en que per molt que la gent es negui a dir que no li agrada mirar-se és MENTIDA.