<body><script type="text/javascript"> function setAttributeOnload(object, attribute, val) { if(window.addEventListener) { window.addEventListener('load', function(){ object[attribute] = val; }, false); } else { window.attachEvent('onload', function(){ object[attribute] = val; }); } } </script> <div id="navbar-iframe-container"></div> <script type="text/javascript" src="https://apis.google.com/js/platform.js"></script> <script type="text/javascript"> gapi.load("gapi.iframes:gapi.iframes.style.bubble", function() { if (gapi.iframes && gapi.iframes.getContext) { gapi.iframes.getContext().openChild({ url: 'https://www.blogger.com/navbar.g?targetBlogID\x3d24830616\x26blogName\x3dLethal+Industrials\x26publishMode\x3dPUBLISH_MODE_BLOGSPOT\x26navbarType\x3dBLUE\x26layoutType\x3dCLASSIC\x26searchRoot\x3dhttps://linialmentindependents.blogspot.com/search\x26blogLocale\x3dca_ES\x26v\x3d2\x26homepageUrl\x3dhttp://linialmentindependents.blogspot.com/\x26vt\x3d1452766080659962870', where: document.getElementById("navbar-iframe-container"), id: "navbar-iframe" }); } }); </script>

ETSEIB - Edifici que els arquitectes tenen com a punt de referència...

Moltes felicitats!!!!

30.3.07

Lethals ja fa un any que tenim el blog!!
Avui mentre estava remenant una mica per la pàgina he vist que el 27 de març del 2006 vam penjar el primer post...(que millor que no comenti)...
Ara després d'un any la situació ha canviat una mica. Al principi només érem 3 o 4 blocaires però a mesura que ens hem anar formant com a colla s'ha anat afegint més gent que també ha postejat.
Tots els posts són genials, molt divertits i amb molta gràcia. Més o menys parlen tots de l'Etseib" que tots sabem que dóna per molt i vull dir-vos que ja tenim 70 posts (amb aquest 71).
També hem notat que ens coneix més gent, sortim en primeres posicions al google quan es busca alguna cosa relacionada amb l'etseib, i inclús la pàgina de patatabrava fa referència a nosaltres.
Doncs per tot això, per animar-vos a postejar i per seguir molts més anys amb la pàgina us regalo aquest pastís.
Un petó molt gran.
Emma.


Etiquetes de comentaris: ,

Postejat per L'M, 3:07 p. m. | enllaç | 5 comentaris |

A l'atenció del senyor jardiner

20.3.07

Estimat senyor jardiner del parc del costat de la Caixa,

vostè se n'adona de la sort que té? No només perquè te la feina que li agrada, sinó perquè els vora 200 alumnes diaris de les acadèmies decideixen passar tots pels mateixos caminets. Ja ho se , no són els caminets de pedra, sinó que son uns caminets que passen per l'herba.
Però s'imagina si tota la gent que passa per allà decidís passar cada un per on li rotés? doncs si ara té dos camins pelats(sense herba) d'aquesta manera tindria tot el jardí pelat. No creu doncs que en el fons ja li va bé?

Doncs llavors em pot explicar perquè el veig regant manguera en mà els camins de terra? No veu que allà no hi creixerà res? es impossible amb el munt de gent que hi passa! I perquè ho fa? No veu que l'únic que aconsegueix es que haguem de fer drecera per altres llocs (i li aixafem més herba), això apart que ens embrutem ben bé les sabates o bé hem d'anar fent saltirons.

Siusplau, pel bé de tots, recordi que l'aigua és un bé escàs i no regui camins de terra amb l'esperança que hi surti l'herba.




Etiquetes de comentaris: ,

Postejat per MaRiNa, 12:58 p. m. | enllaç | 2 comentaris |

Crónicas de erre al cubo

4.3.07

Ets un enginyer industrial en potència, estàs a segon i et dirigeixes a la classe d’EDIS (edos, equacions diferencials ordinàries, etc). I si has seguit una mica l’evolució del blog, t’hauràs adonat que de professors amb interés humorístic nul no existeixen.

Sempre hi ha quelcom a dir d’ells. Alguns però, s’encarreguen de fer la gracieta i procurar deixar llegat a la universitat i que es parli força d’ells. Ja sigui per les seves mànies, pel “que” diuen, pel “com” ho diuen, etc.

LLegat d’erre al cubo

- Preparados, listos, ya! (mentre s’arremanga les mànigues de la camisa)

- Ahora cogemos este monstruito (està parlant d’un polinomi)

- Enchufamos esto aquí ( el tio ja és grandet per fer servir aquest argot)

- Bienvenidos al maravilloso mundo de las edo’s.

- Esto és así porqué yo lo valgo.

- La vida es canvio

- Buscamos el valor que anule, mate o aniquile el polinomio.

- Cogemos la función que nos queremos cargar y la metemos aquí ( com podeu veure és una mica violent aquest senyor)

- Estaria bien que con el paso del tiempo, si puede ser ahora mismo…

- Marco las viejas y las que no son viejas es que són nuevas.

- No seaís tímidos, podeis silvar mas fuerte.

- Este problema es entre comillas “ un choyo”

- Suponer que tuviéramos la gran desgracia de no tener constante

- En nuestra hoja de ruta pone que haremos los problemas 1, 5 y 7.

- Ya está? Pues siguiente vuelta de tuerca!

- Lo hago así. El motivo inconfesable es que me da palo escribir

- Estoy listo (quan acaba d’esborrar la pisarra)

- Voy a dejar un hueco aquí, para que mediteis

- Voy a tener que destrozar un poco esta plantilla.

- Yo necessito concentrarme un poco para ver qual es la derivada del seno y del coseno

- La derivada de c4 es 0, adiós!!

- Cogemos la tiza de recuadrar ( la de color groc)

- Si lo ponemos directamente en matlab, el programita te bomita esto.

- Esto es un problema psicotécnico de Sirabú.

- Esta edo os tiene que dar pánico.

- Si no fuera por esto, sudaríamos tinta.

- Almenos alguien dice que no… los demás os lo habeis tragado hasta el fondo no?

- Este error si me pagaran por cada vez que lo veo, podria comprarme dos pisos en Barcelona.

- Y tengo que cruzar los dedos pidiendo y rogando que estas integrales no sean difíciles, y lo serán.

- La integral que viene ahora es la integral puta, pero la puta de verdad, si lo haceis a casa os vais a divertir.

Aquest en qüestió té una forma meticulosa de netejar la pisarra fins a deixarla aixi:

Etiquetes de comentaris: ,

Postejat per Alls cuits mai couen, 1:49 p. m. | enllaç | 4 comentaris |

Com podem ser tan presumits??

3.3.07

És curiós tot el que ens podem arribar a mirar.
Totes i tots aprofitem qualsevol reflexe ja sigui de la nostra silueta, de la nostre cara o fins i tot del nostre cul per mirar-nos observar-nos i col.locar-nos bé aquell cabell que no està al seu lloc. Un aparador, una marquesina de bus, un vassal...
Ja fa dies que mentre vaig amb bus em fixo amb el comportament de la gent que en la majoria dels casos és força apassionant. I un fet que em crida moltíssim l'atenció, és que sempre (i quan dic sempre és sempre) que un autobus s'atura a una de les seves parades, la gent que no ha de pujar i que per tant s'ha de seguir esperant, es miralla als vidres de l'autobus sense recordar que a dins de l'autobus hi ha unes 20 persones que els poden estar mirant. És divertit. És com si et situéssis a darrere d'un mirall i observéssis a la resta de la gent. Normalment elles, giren una mica la cara per mirar si tenen bé el maquillatge o si se'ls hi ha desfet la cua i ells que es miren menys que elles només repassen una mica la seva cara per recordar com són.
Per tant la meva teoria conclou en que per molt que la gent es negui a dir que no li agrada mirar-se és MENTIDA.

Etiquetes de comentaris: , ,

Postejat per L'M, 2:17 p. m. | enllaç | 2 comentaris |
ecoestadistica.com