8 Pits i...altres coses
31.1.07
Bonesss a TOTS els Lethals!!
Pfff, nenes i noi....el que fa l'alcohol ehh???!!!!...jajajja...Una nit increíble i quin riure de sopar!..jajaj...
Bé, aquest és el rànquing dels millors pits i "altres coses..." de l'ETSEIB...jejejej
Apa, "everybody all together" a votar "in the night"!!!! Emma ja ens diràs si això fa pujar l'audiència del blog...jiji!!!
Que passeu unes bones vacances!!!
Un petonàsssss
Homenatge : El moli vell
16.1.07
El molí vell és una cadena de granjes-bar que hi ha repartides per Barcelona. Just a la zona de les acadèmies n’hi ha un.
El molí vell és un lloc entranyable. Dividit en dos parts clarament diferenciades ofereix als seus clients una zona on acomodar-se i disfrutar d’un dinar o un simple cafè i d’una zona de panaderia.
Abans de la llei anitpebrots doncs hi havia una zona de fumadors i una de no fumadors clarament diferenciada (mentida! Hi havia una mena de cartellets verds i vermells que podies anar canviant de taula si volies: ara es pot fumar, ara ja no).
S’ha de dir que el servei és “molt” eficient… i la zona de bar és més aviat un self-service. No tinc ganes de criticar ningú pero les noies que despatxen van una mica “empanades”, sé que és dur tantes hores despatjant… però tampoc cal anar amb aquella cara de pomes agregues que t’agafen ganes de marxar i dir: ala doncs ja brenaré les galetes maria de la iaia!
Si hi aneu també us podeu trobar que no us vulguin despatxar… sísí això també passa. A vegades s’amaguen a dintre com en una mena de cuarto i la botiga sense dependentes! I tu que estàs allà esperant…i la cua que es va fent llarga…. .quina pessimònia que porten…
Però tot i així, ens agrada anar-hi, és diferent, i les pastes són boníssimes!
I la resta... son tonteries
8.1.07
A vegades hi ha coses que no cal escriure-les! Això és un mètode com cal, el demés... tonteries.Vicis
5.1.07
Us volia comentar una cosa, i és que l’alre dia entrava a la uni, i altre cop, polint el terra amb aquelles màquines!
Però que fan? No m’extranya que l’edifici caigui a troços, que de tant de pulir li deuen treure un parell de centimetres cada any de gruix.
En fi, tot ben reluciente això si, ja cal que porteu sabates de training per no caure quan trepitjeu aquell terra preciós i relliscós!
