Senyora de la neteja prothotype
18.4.06
El bar que acostuma a haver-hi a les universitats, és un lloc on normalment hi van els estudiants per descansar una mica de "l'estrés" de fer classes complicades i complexes, i per què no a fer-hi un porret. Allà s'hi troba sempre un ambient amigable i en principi jove. Molt bé, doncs al bar tan modern de l'Etseib a part de trobar-hi això que he dit que és lo més normal del món, també hi trobem LES DONES DE FER FEINES. Esclar, elles hi han de ser perquè sinó estaria tot molt brut, però hi poden ser de moltes maneres. Es pot ser discreteta, recollint les tasses de cafè i les llaunes de coca-cola sense cridar massa l'atenció, però també, i ho tenim demostrat, hi poden ser cridant una miqueta massa l'atenció.
Mentre tu t'estas prenent el teu suquet i el croissant de xocolata comentant com ha anat el cap de setmana (per exemple) et passa pel costat una espècie de persona que ronda els 5o anys llargs amb; les ungles pintades de vermell; les pestanyes amb una quantitat de rimmel tan gran i tan compacta que sembla que només tingui una "cacho" pestanya (això si llarguíssima) ; uns llavis de color carmí i així tots buteruts; un kilo de maquillatge a la cara que quan es posa al llit per dormir li queda la màscara marcada al coixí. I així un llarg etcètera que tots podem suposar i sinó només cal donar una ullada al dibuix, que il·lustra molt bé el personatge.
De totes maneres vull remarcar que ho mantenen tot molt net, i mira, si no hi fossin no hauriem passat una estona de classe rient fent el dibuixet, ni disfrutat al bar intentant entendre com coi se li aguanta el rimmel a les pestanyes...jajaja.
Un petonet. L'M.
Mentre tu t'estas prenent el teu suquet i el croissant de xocolata comentant com ha anat el cap de setmana (per exemple) et passa pel costat una espècie de persona que ronda els 5o anys llargs amb; les ungles pintades de vermell; les pestanyes amb una quantitat de rimmel tan gran i tan compacta que sembla que només tingui una "cacho" pestanya (això si llarguíssima) ; uns llavis de color carmí i així tots buteruts; un kilo de maquillatge a la cara que quan es posa al llit per dormir li queda la màscara marcada al coixí. I així un llarg etcètera que tots podem suposar i sinó només cal donar una ullada al dibuix, que il·lustra molt bé el personatge.
De totes maneres vull remarcar que ho mantenen tot molt net, i mira, si no hi fossin no hauriem passat una estona de classe rient fent el dibuixet, ni disfrutat al bar intentant entendre com coi se li aguanta el rimmel a les pestanyes...jajaja.
Un petonet. L'M.
Etiquetes de comentaris: dona de fer feines
3 Comentaris
jo crec q no sel treu d'un dia x laltre i va fican una capa sobre una altra!! no la veus cada cop am la cara mes rodona?¿jajaja
comentat per MaRiNa, 8:43 a. m.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
comentat per 10:34 a. m.
,
xDDDDDDDDD moOOooOoolt bo el dibuix!!! Esteu fetes unes artistes! jo penso...Imagineu si un dia algu li tira un got d'aigua a la cara... Llavors molt probablement es donaria la reaccio H2O + rimmel -> massa pastosa semblant al chapapote, no? Ho hem de comprovar!
*pD. Soc l'alBa! jaja esq no men recordu d la contrasenya q tink aki...i he borrat un comment meu...i...bé, lapsus de principiant!
*pD. Soc l'alBa! jaja esq no men recordu d la contrasenya q tink aki...i he borrat un comment meu...i...bé, lapsus de principiant!
comentat per 10:45 a. m.
,