Estimat senyor jardiner del parc del costat de la Caixa,

vostè se n'adona de la sort que té? No només perquè te la feina que li agrada, sinó perquè els vora 200 alumnes diaris de les acadèmies decideixen passar tots pels mateixos caminets. Ja ho se , no són els caminets de pedra, sinó que son uns caminets que passen per l'herba.
Però s'imagina si tota la gent que passa per allà decidís passar cada un per on li rotés? doncs si ara té dos camins pelats(sense herba) d'aquesta manera tindria tot el jardí pelat. No creu doncs que en el fons ja li va bé?

Doncs llavors em pot explicar perquè el veig regant manguera en mà els camins de terra? No veu que allà no hi creixerà res? es impossible amb el munt de gent que hi passa! I perquè ho fa? No veu que l'únic que aconsegueix es que haguem de fer drecera per altres llocs (i li aixafem més herba), això apart que ens embrutem ben bé les sabates o bé hem d'anar fent saltirons.

Siusplau, pel bé de tots, recordi que l'aigua és un bé escàs i no regui camins de terra amb l'esperança que hi surti l'herba.