A l'atenció del senyor jardiner
20.3.07
Estimat senyor jardiner del parc del costat de la Caixa,
vostè se n'adona de la sort que té? No només perquè te la feina que li agrada, sinó perquè els vora 200 alumnes diaris de les acadèmies decideixen passar tots pels mateixos caminets. Ja ho se , no són els caminets de pedra, sinó que son uns caminets que passen per l'herba.
Però s'imagina si tota la gent que passa per allà decidís passar cada un per on li rotés? doncs si ara té dos camins pelats(sense herba) d'aquesta manera tindria tot el jardí pelat. No creu doncs que en el fons ja li va bé?
Doncs llavors em pot explicar perquè el veig regant manguera en mà els camins de terra? No veu que allà no hi creixerà res? es impossible amb el munt de gent que hi passa! I perquè ho fa? No veu que l'únic que aconsegueix es que haguem de fer drecera per altres llocs (i li aixafem més herba), això apart que ens embrutem ben bé les sabates o bé hem d'anar fent saltirons.
Siusplau, pel bé de tots, recordi que l'aigua és un bé escàs i no regui camins de terra amb l'esperança que hi surti l'herba.
vostè se n'adona de la sort que té? No només perquè te la feina que li agrada, sinó perquè els vora 200 alumnes diaris de les acadèmies decideixen passar tots pels mateixos caminets. Ja ho se , no són els caminets de pedra, sinó que son uns caminets que passen per l'herba.
Però s'imagina si tota la gent que passa per allà decidís passar cada un per on li rotés? doncs si ara té dos camins pelats(sense herba) d'aquesta manera tindria tot el jardí pelat. No creu doncs que en el fons ja li va bé?
Doncs llavors em pot explicar perquè el veig regant manguera en mà els camins de terra? No veu que allà no hi creixerà res? es impossible amb el munt de gent que hi passa! I perquè ho fa? No veu que l'únic que aconsegueix es que haguem de fer drecera per altres llocs (i li aixafem més herba), això apart que ens embrutem ben bé les sabates o bé hem d'anar fent saltirons.
Siusplau, pel bé de tots, recordi que l'aigua és un bé escàs i no regui camins de terra amb l'esperança que hi surti l'herba.
Homenatge : El moli vell
16.1.07
El molí vell és una cadena de granjes-bar que hi ha repartides per Barcelona. Just a la zona de les acadèmies n’hi ha un.
El molí vell és un lloc entranyable. Dividit en dos parts clarament diferenciades ofereix als seus clients una zona on acomodar-se i disfrutar d’un dinar o un simple cafè i d’una zona de panaderia.
Abans de la llei anitpebrots doncs hi havia una zona de fumadors i una de no fumadors clarament diferenciada (mentida! Hi havia una mena de cartellets verds i vermells que podies anar canviant de taula si volies: ara es pot fumar, ara ja no).
S’ha de dir que el servei és “molt” eficient… i la zona de bar és més aviat un self-service. No tinc ganes de criticar ningú pero les noies que despatxen van una mica “empanades”, sé que és dur tantes hores despatjant… però tampoc cal anar amb aquella cara de pomes agregues que t’agafen ganes de marxar i dir: ala doncs ja brenaré les galetes maria de la iaia!
Si hi aneu també us podeu trobar que no us vulguin despatxar… sísí això també passa. A vegades s’amaguen a dintre com en una mena de cuarto i la botiga sense dependentes! I tu que estàs allà esperant…i la cua que es va fent llarga…. .quina pessimònia que porten…
Però tot i així, ens agrada anar-hi, és diferent, i les pastes són boníssimes!
I la resta... son tonteries
8.1.07
A vegades hi ha coses que no cal escriure-les! Això és un mètode com cal, el demés... tonteries.A classe s'ha de venir pixat
16.12.06
Me trobat aquesta meravella a l'aula d'ordinadors de la Sol. Dibuix no se si en faran gaire, però s'ho passen be!
colom????
5.4.06
once upon a time....les emma's sortien de la puti academia d'enginyeria industrial per anar a agafar el metro, i no sé ben bé si era per culpa del cansament mental de fer 5 hores de càlcul II, per la "cacho" miopia que tenen les dos o les dues coses una miqueta, que mentre baixaven les escales les dues van veure un colom.... destrossat, masegat, desquartitzat, explosionat, maltractat, obert, assassinat, xafat, trinxat, esmicolat, esparracat i un llarg etcètera. Espantades i atònites per la greu situació en la que es trobava el colom van decidir anar per un altre camí però al final decidiren procedir per les escales. Quan van arribar als dos últims graons es van adonar que tan sols era una simple hèlice, això si; una hèlice destrossada, masegada, desquartitzada, explosionada, maltractada, oberta, assassinada, xafada, trinxada, esmicolada i esparracada.
